MOL.LUSCS UNIVALVES o GASTERÒPODES

MOL·LUSCS UNIVALVES o GASTERÒPODES

Es coneixen com cargols i inclouen un ampli nombre d'espècies comestibles. Segons la seva procedència es distingeix entre cargols de litoral i marins. Amb el nom de "orelles de mar" es coneixen els caragols marins comestibles, del gènere Haliotis, molt apreciats. Així mateix són cada vegada més coneguts els gasteròpodes marins del gènere Littorina: Orella de mar, corneta, bígaro, Punxenc i Llapa.

ABALONE o ORELLA DE MAR: (Haliotis tuberculata)

Hi ha unes 130 espècies diferents de l'orella de mar (totes comestibles), que té una remota semblança amb una orella humana, per fora és rugós, per dins té colors brillants i una sèrie de perforacions en una de les seves ribes. Té un sabor i una textura més rics que els de la vieira i requereix més masticació que el pop. S'alimenta d'algues ocultant-se sota les roques i fuig de crancs i estrelles de mar modulant la seva única pota en quatre "cames" separades.

La varietat europea, segons alguns la més deliciosa, va ser menyspreada durant segles i avui en dia a causa de la sobreexplotació i els grans beneficis que produeix s'està recorrent a cultivar-la. Abans era molt difícil criar orelles de mar, creixien amb lentitud i hi havia una alta taxa de mortalitat entre les joves. Fa uns anys un científic australià va idear un mètode per criar els diminuts mol·luscs en elaborades mescles d'algues, reproduint els hàbits alimentaris que tenen en la natura. Avui el cultiu d'orelles de mar és un bon negoci a Austràlia. En Plouguerneau, nord de Bretanya, han instal·lat la primera granja d'orelles de mar a Europa. A Espanya pretenen en una mica més d'un any iniciar el cultiu d'orelles de mar.

LAPA o CUCO: (Gènere Patella, Patella vulgata)

Es tracta d'un mol·lusc marí que mesura de 3 a 5 centímetres de diàmetre. Posseeix una gruixuda closca cònica de color gris pàl·lid a la part exterior i groc ataronjat a l'interior. Abunda en les roques del litoral atlàntic i a la Mediterrània i s'alimenten d'algues. La adhesiva de la costa mediterrània presenta l'interior de la petxina irisat. Aquests mol·luscs es comercialitzen molt poc. Es recullen a les roques durant la marea baixa i es consumeixen en cru, amb llimona, o bé guisades en formes diverses.

BÍGARO o BIGARRO: (Gènere Littorina, Littorina littorea)

Petit mol·lusc conegut també com "caracolillo" o cargol de mar, que mesura 2-3 centímetres. Es recol·lecta a les costes atlàntiques. La seva closca és bruna o negra, amb espiral regular i finament estriada. És el més conegut i popular dels cargols marins. Es consumeix com a aperitiu habitual a qualsevol regió espanyola. Una espècie similar al bígaro és el burgaíllo. Aquest últim té la closca interior nacrat, és clar i l'exterior acaba en punta, a diferència del bígaro, amb un interior negrós, nacrat i que, a més, no és punxegut.

 

CAÑADILLA o CARAGOL DE PUNXES: (Gènere Murex, Murex brandaris)

És un cargol de mar de petxina gairebé esfèrica amb espines disposades en fileres al voltant de la petxina. És marró clar o groguenc i mesura prop de 8 centímetres. Es localitza per tot el Mediterrani i es comercialitza fresc o cuit, especialment a Catalunya i Andalusia.

BUSANO o CORNETA: (Phyllonotus trunculus)

Altres noms cargol o corneta. La seva closca és molt dur i verdós. En general es consumeix cuit en aigua amb sal i és alguna cosa més bast que cargol de punxes.