Classificació Decimal de Dewey (CDD)

També anomenat (Sistema de Classificació Decimal de Dewey) és un sistema de classificació de biblioteques, que també és aplicable a altres sistemes de classificació (per exemple, jo l'he abreujat per poder tenir classificats els meus favorits)
Desenvolupat per Melvil Dewey el 1876 (Bibliotecari de l'Amherst College a Massachusetts, EE. UU.), modificat i ampliat en el transcurs de les seves principals edicions fins a 2004.
El sistema Dewey és actualitzat constantment per la Online Computer Library Center (OCLC) des de 1988, quan adquireix els drets en comprar l'Editorial Forest Press. Les últimes edicions en anglès són l'Edició 22 (2003) i l'Edició breu 14 (2004), les quals són les primeres edicions que també es van desenvolupar en format web per a consulta en línia. En espanyol hi ha diverses traduccions, les últimes, la Classificació Decimal Dewey breu i Índex Relativa, Edició breu 14 (traduït el 2008) i el Sistema de Classificació Decimal Dewey, Edició 22 (actualment en traducció).
L'any 1895, Dewey va permetre als belgues P. Otlet i H. La Fontaine traduir i adaptar el seu sistema per al projecte del Repertori Bibliogràfic Universal. D'aquesta manera varen desenvolupar un esquema anomenat Manual del Repertori bibliogràfic Universal l'any 1905 del que posteriorment sorgeix la Classificació Decimal Universal.

Sistema de Classificació Decimal Dewey (basada en la Edició 21):

Classes principals

• 000 - Obres generals.
• 100 - Filosofia, Psicologia i Ciències afins.
• 200 – Religió i Teologia.
• 300 - Ciències Socials, Ciències Polítiques.
• 400 - Llenguatge i Lingüística.
• 500 - Ciències pures (Matemàtiques, Ciències Naturals,...)
• 600 - Ciències aplicades: Medicina, Tecnologia.
• 700 - Arts (Belles Arts, Arts Decoratives, Jocs i Esports).
• 800 – Literatura i Retòrica.
• 900 - Geografia, Historia i Disciplines Auxiliars

Altres nivells 
La seva estructura es basa en un model jeràrquic decimal que va des dels temes més amplis fins als més concrets, cadascuna de les 10 Classes principals es divideix al seu torn en 10 Divisions i cadascuna d'aquestes en 10 Seccions, Així, cada nivell inferior estarà subordinat al nivell superior, una cosa que s'anomena Força Jeràrquica. 
En propers post enumeraré el Sistema de Classificació Decimal Dewey, basat en les 10 Seccions corresponents a cada Divisió, completant el sistema bàsic (Els tres nivells), per poder-hi accedir només falta clicar a costat de la Divisió corresponent.

0    Obres Generals (clicar per veure les Seccions)

000 Ciències de la Computació, el Coneixement i els Sistemes

010 Bibliografia

020 Bibliotecologia i Ciències de la informació

030 Enciclopèdies generales

040 sense assignar

050 Publicacions en sèrie generals

060 Organitzacions generals i Museologia

070 Medis de noticies, Periodisme, Publicació

080 Col·leccions generals

090 Manuscrits, Incunables i Falsificacions.

1    Filosofia, Psicologia i Ciències Afins (clicar per veure les Seccions)

110 Metafísica

120 Epistemologia, Causalitat, Gènere humà

130 Fenòmens paranormals

140 Escoles filosòfiques específiques

150 Psicologia

160 Lógica

170 Ètica (Filosofia moral)

180 Filosofia Antiga, Medieval, Oriental

190 Filosofia moderna occidental

2    Religió i Teologia.(Clicar per veure les Seccions)

210 Teologia natural

220 La Bíblia

230 Teologia cristiana

240 Moral cristiana i Teologia piadosa

250 Ordres cristianes i Iglesia local

260 Teologia social cristiana

270 Historia de la Iglesia cristiana

280 Denominacions i Sectes cristianes

290 Altres Religions i Religió comparada

3    Ciències Socials.(Clicar per veure les Seccions)

310 Estadística general

320 Ciència política

330 Economia

340 Dret

350 Administració pública

360 Serveis socials; Associacions

370 Educació

380 Comerç, Comunicacions, Transport

390 Costums, Etiqueta, Folklore

4    Llengües.(Clicar per veure les Seccions)

410 Lingüística

420 Anglès i anglès antic

430 Llengües germàniques Alemany

440 Llengües romàniques Francès

450 Italià, romanès, retoromànic

460 Llengües espanyola i portuguesa

470 Llengües itàliques Llatí

480 Llengües hel·lèniques Grec clàssic

490 Altres llengües

5    Ciències Pures  (Clicar per veure les Seccions)

510 Matemàtiques

520 Astronomia i Ciències afins

530 Física

540 Química i Ciències afins

550 Ciències de la Terra

560 Paleontologia, Paleozoologia

570 Ciències de la vida

580 Ciències botàniques

590 Ciències zoològiques

6    Ciències Aplicades (Tecnologia). (Clicar per veure les Seccions)

610 Ciències mèdiques, Medicina

620 Enginyeria i operacions afines

630 Agricultura

640 Economia domèstica i vida familiar

650 Administració i Serveis auxiliars

660 Enginyeria Química

670 Manufactura

680 Manufactura per usos específics

690 Construcció

7    Arts (Belles Arts i Arts Decoratives).(Clicar per veure les Seccions)

710 Urbanisme i Art del paisatge

720 Arquitectura del paisatge

730 Arts plàstiques, Escultura

740 Dibuix i Arts decoratives

750 Pintura i Pintures

760 Artes gràfiques, Art de gravar i Gravats

770 Fotografia i Fotografies

780 Música

790 Arts recreatives i de la actuació

8    Literatura i Retòrica. (Clicar per veure les Seccions)

810 Literatura nord-americana en anglès

820 Literatura anglesa i anglesa antiga

830 Literatura de les llengües germàniques

840 Literatura de les llengües romàniques

850 Literatura italiana, romanesa, retoromànic

860 Literatura espanyola i portuguesa

870 Literatura itàliques, Literatura llatina

880 Literatura hel·lènica, Literatura grega clàssica

890 Literatura d'altres llengües

9    Geografia, Historia i Disciplines Auxiliars. (Clicar per veure les Seccions)

910 Geografia i Viatges

920 Bibliografia, Genealogia, Emblemes

930 Historia del Món antic

940 Historia general d'Europa

950 Historia general de l'Àsia, Orient Llunyà

960 Historia general d'Àfrica

970 Historia general d'América del Norte

980 Historia general d'América del Sud

990 Historia general d'altres àrees

Espero que us agradi tant com em va apassionar a mi des del primer moment. 
Si algú està interessat a conèixer les subdivisions, es pot posar en contacte amb mí, be com a comentari del post o per e-mail, i intentaré enviar-li la Classificació completa.

Post completat el 24 de Febrer de 2011

Orelletes

Ingredients per a 16 orelletes.
Farina (la que admeti la pasta)
2 ous
Sucre i un xic de sal.
25 gr de coriandre, i 25 gr de matafaluga
1 copeta d'anís, 1/4 de litre d'aigua i una mica d'essència de llimó
Elaboració:

Bull el coriandre i la matafaluga en 1/4 de litre d'aigua durant 5 minuts, cola-ho i reserva el suc fins que se refredi.

En un recipient aboca l'aigua freda, els ous, un sarpat de sucre, l'anís, una mica d'essència de llimó, una mica d'oli i una mica de sal i ves-hi tirant farina remenant-ho, fins que la pasta no n'admeti més. Ha de quedar una pasta espessa i homogènia. Agafa porcions de la pasta i tira un raig d'oli. Vés-los treballant amassant-los, com si es volgués fer un panet i deixa'ls reposar amb unes gotetes d'oli a sota perquè no s'enganxin.

Un cop hagis treballat tota la massa i tinguis les porcions del que seran les orelletes comença per la primera que has treballat i estira-la amb un rodet fins que quedi ben fina. Posa-la en una paella grossa amb oli ben calent fins que quedi daurada, retira-la, deixa-la refredar una mica i tira-hi sucre per damunt. Repeteix aquest procés amb la resta de pasta.

El truc: les orelletes són més bones com més primes siguin, així que a l'hora d'estirar la pasta amb el rodet procura que quedi ben estirada. S'acostumen a fer a l'estiu perquè la textura de les orelletes varia amb el clima que faci, així, si hi ha un clima sec, la pasta estarà seca i més cruixent, en canvi, si fa un temps humit la pasta quedarà més molla i menys cruixent.

Rotllets d'Aiguardent, Borratxos, de Conyac, de Vi,...

Els rotllets d'aiguardent, es un postre típic de la Comunitat Valenciana, sobretot a la zona de Castelló, i us puc jurar que son molt bons, les receptes que afegeixo a continuació son unes receptes que m'ha fet arribat un bon amic de Castelló. Espero que us agradin tan com a mi.

Rotllets d'Aiguardent

Ingredients:

250 gr. Farina i Bicarbonat amònic

250 gr. Sucre

3 / 4 de litre d'Oli

1 l. Aiguardent

Suc de llimona

Elaboració

Es pasta tot junt, tenint en compte que els líquids (oli, aiguardent i suc de llimona) han d'estar un xic calents. Es refina la pasta, es formen els rotllets sobre una fusta en farinada, i s'introdueix en el forn per a la cocció.

Rotllets d'Aiguardent i Sagí

3 rovells,

3 tassetes de sagí,

3 tassetes de sucre,

3 tassetes d'aiguardent de pastes

Farina.

Clares batudes y sucre en pols

El sagí, ben treballat, s'ajunta amb els rovells, seguint treballant-ho amb el sucre i l'aiguardent. Quan sigui ben lligada la massa, s'estira i se'n formaran els rotllets i, abans de ficar-los al forn, es passaran per clara batuda i sucre en pols.

Rotllets Borratxos

500 gr. de sagí, mig got de vi de Xerès semi-sec, uns grams de canyella en pols, 30 gr de sucre, un polsim de clavell d'espècia, i de farina, la que calgui per a fer una pasta semblant al pa.

Elaboració:

Es fan els rotllets prims i menuts. En estar cuits, es passen per aigua i per sucre.

Rotllets al Conyac

Un gotet de bon conyac; un d'oli i un de sucre; farina, la que demani una pasta consistent i no dura.

Elaboració:

Tot ben pastat, se'n formen els rotllets i es fiquen al forn. Podem ensucrar-los, humitejant-los prèviament amb una mescla d'aigua i conyac.

Rotllets Escaldats

* 8 ous,

* 180 gr. de sucre,

* Oli molt fi;

Farina, la necessària per a una pasta ni tova ni dura.

Elaboració:

Desfarem els ous amb les mans, sense batre'ls. Se'ls tira després el sucre i l'oli, remenant-ho sense parar; després, a poc a poc, la farina, i es pasta tot bé. Farem els rotllets menuts i prims i els passarem uns moments per una paella amb aigua bullint; els traurem i els arreglarem sobre una post coberta per una tela més del doble d'ampla que la post. Tots ja arreglats; els taparem amb una tela, que els abrigarà per baix i per dalt, i els deixarem així dues o tres hores. Finalment, els courem al forn.

Rotllets Ronyosos

14 ous,

una tassa d'oli;

la farina necessària par a fer una pasta ni tova ni dura.

Elaboració:

Després de ben pastat, se 'n fan els rotllets i es couen.

A part es farà un almívar --al punt de boleta-- en un recipient gran on anirem capbussant porcions de rotllets fins que s'ameren bé i, en traure'ls, procurarem que se assequin sobre una reixa. Es necessitaran per a l'almívar uns 750 gr. de sucre.

Rotllets de Sagí

Per cada rovell, una tasseta de sagí, una de sucre i una d'aiguardent de pastes. Ben treballat el sagí, se li afegeixen els rovells, treballant-ho; després el sucre; finalment, l'aiguardent, sense parar de pastar-ho. Cuits els rotllets, es passen per clara ben batuda i per sucre.

Rotllets "Sequillos"

9 ous, 360 gr. d'oli, i 400 gr. de farina, i sucre

Elaboració:

Es baten els ous, reservant-ne primer dues clares; se'ls va tirant a poc a poc la farina, removent-ho sempre cap a la dreta; ja ben mesclat tot, hi afegirem, molt a poc a poc, l'oli. Els donarem forma de rotllets o allargada, i els pintarem amb clares batudes a punt de neu i sucre.

Rotllets de Vi

360 gr. de sagí

240 gr. de sucre

mig gotet de xerès (o mistela);

un pessic de clavell molt i farina.

Elaboració:

Treballarem primer el sagí i el sucre; ben pastat ja, anirem tirant-los el vi a poc a poc i sense deixar de treballar-ho; després, hi tirarem el clavell i la farina, també a poc a poc, fins que tinguem una pasta com la del pa. En formarem els rotllets i els portarem al forn. Ja cuits, els submergirem ràpidament en aigua calenta, i es remenen entre el sucre.

Panadons

Ingredients pel farcit:
Espinacs (2, 3 o 4 Kgr).
1 o 2 alls trencats i un grapat de panses (millor de Corint, sense pinyols)
Oli d´oliva (per fregir)
Elaboració de la pasta:
1 Kgr. de farina
3 ous
1 got d´oli d´oliva, 1 de llet i aigua
Preparació:

Preparem la pasta barrejant la farina, els ous, l´oli, la llet i l´aigua. Ha de quedar una massa ben espessa. Deixem reposar ½ hora com a mínim. Després fem boles mes o menys com una mandonguilla, les posem damunt d´una fusta enfarinada i les allisem amb un corró.

Per altra banda haurem preparat el farcit. Rentem els espinacs, els tallem, els escaldem amb poca aigua i els escorrem bé. Posem abundant oli en una paella i els fregim bé amb les panses i els alls.

Per preparar les crestes, pintem les masses allisades amb un pinzell i oli. Posem cullerades d´espinacs fregits per farcir i les emboliquem en forma de mitja lluna, tancant les bores amb un doblec. Finalment les introduïm al forn fins que quedin ben rossetes.

Un cop cuites, es treuen del forn, i en calent s´hi posa un raig d´oli per sobre.

Coca de recapte i Coca d'Oli

Ingredients
250 gr. Farina de blat, llevat fresc, oli, aigua i sal

Farciments:

Pebrot i Albergínia escalivades

Salsitxa o botifarra crua

Arengades fresques de la costa.

Elaboració:

Amb 250 gr. de farina, llevat dissolt en aigua tèbia, un got petit d'oli d'oliva i un pessic de sal, fem una massa.

Afegir tota la farina que admeti, procurant que no arribi a enganxar-se a les mans . Un cop ben feta la pasta, la deixem reposar tapada amb un drap de cuina a temperatura ambient, fins que vegem que fermenta i dobla el seu volum (Importantíssim).

Aleshores estirem la massa fent coques, de la mesura i de la forma que vulguem, no aplanar-les amb el corró perquè llavors perdrien part de la fermentació.

Farciments:

Un cop llestes, sobre la base de la coca hi posarem:

1.- L'escalivada a tires, i la botifarra crua, ó

2.- L'escalivada a tires, i les arengades netes i sense escates ni espines.

Amanim amb un bon raig d'oli d'oliva, posem un pessic de sal (sobre l'escalivada), i ho posem tot al forn ben calent, fins que veiem que la coca està daurada.

Coca d'Oli:

Amb la base, si només li posem un raig d'oli, surt una coca boníssima que acompanya qualsevol pica-pica.