VISITEU EL NOU BLOC « ELS PLAERS DE LA NATURA » Tot sobre la Mare Natura....................................................VISITEU EL NOU BLOC « ELS PLAERS DE LA NATURA » Tot sobre la Mare Natura....................................................
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Begudes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Begudes. Mostrar tots els missatges

4 de maig del 2012

LICOR DE MAGRANA

LICOR DE MAGRANA
Ingredients per a dues ampolles.
500 grs. de magranes
200 grams de sucre morè, 1 pal de canyella i 2 beines de cardamom
750 ml. d'aiguardent i 250 ml. d'anís dolç i 100 ml. d'aigua mineral
Preparació:
Desgranar les magranes tallant-les transversalment i colpejant cada meitat amb el tall cap avall sobre un bol per recollir els grans.
Passar els grans per una liquadora i filtrar-los amb un colador de tela. Preparar un almívar barrejant el sucre amb l'aigua, la canyella i els cardamoms, picant les beines. Coure-ho tot durant 5 minuts. Barrejar el almívar amb el suc de magrana i tornar a coure tot junt durant 5 minuts més. Afegir l'aiguardent i l'anís.
Embotellar el líquid en un recipient esterilitzat, tapar hermèticament i deixar macerar almenys durant 2 mesos. Al cap d'aquest temps, és convenient filtrar el licor passant-lo a una altra ampolla.

20 d’abril del 2012

GIN TONIC (en Castellano)

Aquí va "la joya de la corona". He tardado aproximadamente seis meses, después de hacer muchas probaturas, comprobaciones, de coger más de una borrachera, ....

Por lo tanto,
estoy muy orgulloso de este post dedicado al mejor combinado del mundo, siempre, claro está, desde mi punto de vista, el GIN TÓNIC

GIN TÓNIC


HISTORIA
En 1783, Johann Jacob Schweppe, joyero de origen alemán residente en Ginebra (Suiza), inventó un sistema para introducir burbujas de anhídrido carbónico en el agua envasada en botellas y fundó la compañía en Londres.
 No fue hasta 1870 cuando J. Schweppe & Co. tuvo la idea de incluir quinina en la soda carbonatada de naranja para producir agua tónica, una bebida que además de refrescante era un medicamento para combatir el paludismo.
Un oficial británico propuso celebrar las victorias británicas en la India, añadiendo ginebra a la tónica para darle un toque alcohólico, así de sencillo nació el Gin Tonic
 Hay que añadir que actualmente la cantidad de quinina usada elaboración de la tónica está por debajo del uso terapéutico que tenía anteriormente.
El gin tonic se ha convertido en un combinado para gourmets que permite escoger entre un gran número de enebros llamadas "Premium", combinadas con tónicas tan delicadas que superan la condición de un vulgar refresco.
  ELABORACIÓN
Copa: Se ha de servir en copa ancha. El motivo es que la ginebra necesita una boca ancha para que se oxigene y desprenda todos sus aromas.
Piel de limón verde o lima (no rodaja): Este punto es crítico, ya que la rodaja aportaría excesivo ácido y reaccionaría de forma inmediata con el bicarbonato de la tónica rompiendo las burbujas hasta dejar sin fuerza la bebida, por lo tanto el exprimido de limón ni tocarlo.
Exprimir en la copa un trozo de piel de limón (necesitamos la esencia, por eso cortamos piel sin la parte blanca y el exprimir veremos salir micro gotitas, son el espíritu de la lima, que quedarán para las paredes). Restregar suavemente también el borde de la copa y dejarla dentro.
Hielo: Es recomendable tener la copa un poco fría, pero sin escarcha. Los geles parecen accesorios y sin embargo son la piedra angular de un buen gin tonic). El Celler de Can Roca ha encontrado la receta casi perfecta, cinco cubitos de hielo (tres de enebro y dos de cardamomo). Elaboración: Se trituran 4 g de cardamomo verde y 6 de enebro, se dejan macerar cada uno en un recipiente con un litro de agua de mineralización débil y se guardan una semana a 4 º. Porque?, Pues por que a medida que pierde fuerza el carbónico se acentúa la potencia aromática de los cubitos.
 Ingredientes:  Una parte de ginebra a cierta distancia de la boca del vaso para que se oxigene y cuatro de tónica. Con una cuchara larga remover suavemente y dar un golpecito en el fondo, que estimula las burbujas y suben (no exagerar, ya que perderíamos la fuerza de la tónica).
 Extras: Hay variaciones muy excitantes, granos de café, jengibre, ramas de canela o vainilla. y en algunos casos con ingredientes excéntricos como una rodaja de kumquat ... En la ginebra Hendricks, se aconseja acompañarla con pepino, en el lugar del limón, ya que forma parte de su proceso de elaboración. Pero un Gin Tonic es un Gin Tonic, y basta.
 Conclusión: Para un Gin Tonic perfecto, tanto la ginebra como la tónica que usamos tienen que ser de buena calidad, pero lo que decide será la forma de prepararlo, y de hacerlo con mucho cuidado.

GIIN TONIC (en Català)

Aquí va "la joia de la corona". Hi tardat aproximadament sis messos, després de fer moltes provatures, comprovacions, d'agafar mes d'un pet, ....
Per tant, estic molt orgullós d'aquest post dedicat al millor combinat del món, sempre, clar està, des d'el meu punt de vista, el GIN TÒNIC

GIN TÒNIC
HISTÒRIA
En 1783, Johann Jacob Schweppe, joier d'origen alemany resident a Ginebra (Suïssa), va inventar un sistema per introduir bombolles d'anhídrid carbònic a l'aigua envasada en ampolles i va fundar la companyia a Londres.
 No va ser fins 1870 quan J. Schweppe & Co va tenir la idea d'incloure quinina a la soda carbonatada de taronja per produir aigua tònica, una beguda que a més de refrescant era un medicament per combatre el paludisme.
Un oficial britànic va proposar celebrar les victòries britàniques a l'Índia, afegint ginebra a la tònica per donar-li un toc alcohòlic, així de senzill va néixer el Gin Tònic.
Cal afegir que actualment la quantitat de quinina usada a l’elaboració de la tònica està per sota de l’ús terapèutic que tenia anteriorment.
El gintònic s'ha convertit en un combinat per a gourmets que permet escollir entre un gran nombre de  ginebres anomenades “Premium”, combinades amb tòniques tan delicades que superen la condició d'un vulgar refresc.

ELABORACIÒ
Copa: S’ha de servir en copa ample. El motiu es que la ginebra necessita una boca ampla per que s’oxigeni i desprengui tots els seus aromes.
Pell de llimona verda o llima (no rodanxa): Aquest punt és crític, ja que la rodanxa aportaria excessiu àcid i reaccionaria de forma immediata amb el bicarbonat de la tònica trencant les bombolles fins a deixar sense força la beguda, per tant l’espremut de llimona ni tocar-lo. Esprémer dins la copa un tros de pell de llima (necessitem l'essència, per això tallem pell sense la part blanca i al esprémer veurem sortir micro gotetes, son l'esperit de la llima, que quedaran per les parets). Refregar suaument també la vora de la copa i deixar-la dins.
 Gel: És recomanable tenir la copa una mica freda, però sense gebre. Els gels semblen accessoris i no obstant això són la pedra angular d’un bon gin tònic). Al Celler de Can Roca han trobat la recepta quasi perfecta, cinc glaçons de gel (tres de ginebró i dos de cardamom). Elaboració: Es trituren 4 g de cardamom verd i 6 de ginebró, es deixen macerar cadascú en un recipient amb un litre d'aigua de mineralització dèbil i es guarden una setmana a 4 º. Perquè?, Doncs per que a mesura que perd força el carbònic s'accentua la potència aromàtica dels glaçons.
 Ingredients: Una part de ginebra a certa distància de la boca del got perquè s'oxigeni i quatre de tònica. Amb una cullera llarga remoure suaument i donar un copet en el fons, de manera que s’estimulin les bombolles i pugin (no exagerar, ja que perdriem la força de la tònica).
Extres: Hi ha variacions molt excitants, grans de cafè. gingebre, branques de canyella o vainilla. i en alguns casos amb ingredients excèntrics com una rodanxa de kumquat ... A la ginebra Hendricks, s'aconsella acompanyar-la amb cogombre, en el lloc de la llima, ja que forma part del seu procés d'elaboració. Però un Gin Tònic és un Gin Tònic, i prou.
Conclusió: Per a un Gin Tònic perfecte, tant la ginebra com la tònica que fem servir han de ser de bona qualitat, però el que decideix serà la manera de preparar-lo, i de fer-ho amb força cura.

15 d’abril del 2012

LAS RUTAS DEL VINO EN ESPAÑA

LAS RUTAS DEL VINO EN ESPAÑA
Te presentamos las Rutas del Vino de España con las que podrás conocer una España diferente. Diferente por la imagen auténtica que proyecta y por la variedad de experiencias novedosas que ofrece, diferente porque enseña a disfrutar y a amar el vino.
De la mano de las Rutas del Vino de España de ACEVIN descubrirás territorios únicos, singulares e inexplorados y gente auténtica, para la que el vino representa una manera natural de vivir y la vida se acomoda al ciclo de la naturaleza.
En las Rutas del Vino de España descubrirás la cultura del vino, vivirás experiencias únicas y pondrás a prueba todos tus sentidos.
A continuación te detallamos las 21 rutas, de las cuales hay 16 ya certificadas y las 5 que están en proceso de certificación.
Clicando sobre el nombre de cada una de ellas te redirigirá a su página web, donde podrás encontrar toda la información que requieras.
 RUTAS CERTIFICADAS




RUTA DEL VINO DE JUMILLA


























RUTAS PENDIENTES DE CERTIFICACION






6 d’abril del 2012

L'ELABORACIÓ DE CERVESA. UNA PRÀCTICA DOMÈSTICA MIL·LENÀRIA, UNA ACTIVITAT INDUSTRIAL CENTENÀRIA
 per Jordi Saldo
Sabadell Universitat, Juliol 2005

Processos per a l’elaboració de cervesa
Maltejat
El maltejat és essencial per poder disposar dels enzims necessaris per
convertir el midó en sucres solubles i fermentables.
El maltejat consisteix en provocar l’inici de la germinació per després aturarho, assecant-ho a una temperatura prou baixa per que els enzims no siguin inactivats. El gra s’ha de remullar durant alguns dies i després deixar-lo a uns 15ºC durant 5 dies, removent per que no s’assequin els grans de l’exterior ni creixin fongs en els de l’interior. Durant aquest temps la pellofa de l’ordi s’ha obert per deixar sortir el brot. Aquest malt verd conté els enzims que haurien de permetre a la jove planta convertir les substàncies de reserva de la llavor en d’altres més fàcilment utilitzables. La clau del maltejat és aturar la germinació quan els enzims son presents però encara la majoria del midó està intacte. Quan arribi el moment els enzims convertiran el midó en sucres que els llevats transformaran en alcohol. El gra s’asseca fent pujar gradualment la temperatura. El color i sabor del malt depenen de com s’ha efectuat aquesta pujada de temperatura, durant l’assecat. El maltejat acaba amb l’eliminació de les petites arrels que s’han format durant la germinació.
Macerat
En aquesta etapa s’intenten trencar les proteïnes i midons, en un procés que ja va començar amb el maltejat. S’afegeix aigua al malt triturat, habitualment en la proporció de 2 L per kg. Hi succeeixen diferents processos, que poden controlar-se mitjançant el temps de repòs a diferents temperatures.
Per veure-la completa en format digital, clica aquí