VISITEU EL NOU BLOC « ELS PLAERS DE LA NATURA » Tot sobre la Mare Natura....................................................VISITEU EL NOU BLOC « ELS PLAERS DE LA NATURA » Tot sobre la Mare Natura....................................................

12 d’octubre del 2010

Back in Black, de AC/DC

Back in Black es un álbum de estudio de la banda australiana de hard rock "AC/DC", producido en 1980. Las ventas ascienden a más de 40 millones de copias, convirtiéndose en el segundo álbum más vendido de la historia tras "Thriller". La portada del disco (el logo de AC/DC sobre un fondo negro) era un claro homenaje al reciente fallecido Bon Scott(1). En este álbum figura como vocalista Brian Johnson, por primera vez, que sustituyó a Bon Scott tras su trágica muerte. Sus actuales componentes son: Brian Johnson - Vocalista; Angus Young - Guitarra solista; Malcolm Young - Guitarra Rítmica; Cliff Williams – Bajo y Phil Rudd - Batería
Back in Black contiene diez canciones, con algunos de sus mejores éxitos, como "Shoot to Thrill" "Hells Bells", "You Shook Me All Night Long", y "Back in Black". Es el álbum más vendido realizado por un grupo musical. Su siguiente álbum. La canción "Back in Black" fue clasificada en el número 187 dentro de la lista de las 500 mejores canciones de todos los tiempos de Rolling Stone, y el sencillo "Shoot To Thrill" es considerada la canción más lograda de la banda.

Lista de canciones
Todas las canciones fueron escritas y compuestas por Angus Young, Malcolm Young y Brian Johnson. 
Cara 1
«Hells Bells» 5:12    
«Shoot to Thrill» 5:17    
«What Do You Do for Money Honey» 3:35    
«Given the Dog a Bone» 3:31    
«Let Me Put my Love into You» 4:15
Cara 2
«Back in Black» 4:15
«You Shook Me All Night Long» 3:30
«Have a drink on me» 3:58
«Shake a Leg» 4:05
«Rock 'n' Roll Ain't Noise Pollution» 4:16

Back in Black

Shoot to Thrill

  1. (1) Ronald Belford Scott (1946 –1980), más conocido como Bon Scott, fue un cantante de Hard rock, letrista, y percusionista, y el vocalista de la banda AC/DC desde 1974 hasta su muerte. Fue introducido en el Salón de la Fama del Rock junto a los miembros actuales de AC/DC en el 2003.
    En julio del 2004 la revista Classic Rock lo colocó en el primer lugar de su lista "The 100 Greatest Frontmen" por delante de Robert Plant y Freddie Mercury. 

    Aquí us poso una petita joia, amb en "Bon" Scott, per si voleu comparar amb en Brian Johnson

Rajada a l'all i pebre/Raya en all i pebre

Ingredients:
per a 4 persones
- 800 grams de rajada.
- 6 grans d'all.
- 1 bitxo.
- 100 grams de pinyons.
- 1 llesca de pa.
- Julivert.
- Pebre vermell.
- Oli d'oliva, Aigua i Sal 

Ingredientes:
para 4 personas
- 800 gramos de raya.
- 6 dientes de ajo.
- 1 guindilla.
- 100 gramos de piñones
 

- 1 rebanada de pan. 
- perejil.
- pimentón.

- aceite de oliva, agua y sal

 
Preparació:
Posarem un rajolí generós d'oli en una cassola de fang, i quan estigui calent, fregirem en ell la llesca de pa fins a daurar-la per ambdues cares i la reservarem. En el mateix oli posarem a sofregir 4 grans d'all sencers pelats, el bitxo, i quan els alls agafin color, el pebre vermell (una cullerada, de cafè, plena). Després remoure una mica, abans que se'ns pugui cremar el pebre vermell, afegim la rajada que haurem trossejat bé, remenarem tot, i com a molt un parell de minuts després, sense parar de remenar, afegirem l'aigua fins a cobrir-ho tot (aproximadament 1 litre) .
Ajustem a foc lent per coure'l molt reposat. En un morter gran, piquem amb una mica de sal els alls restants, el julivert, els pinyons i el pa fregit, fins aconseguir una pasta lligada espessa, afegint per a això una mica de brou del guisat quan sigui necessari.
Quan la rajada estigui gairebé acabada de coure, afegirem la picada al guisat, igualarem tot bé, i ho deixarem que acabi d'estar a punt.
Per fer una recepta mes de plat, el podrem canviar d'all i pebre a suquet (de sucar, mojarpan) afegint quatre patates mitjanes tallades en llesques mitjanes (6 o 7 mm) o daus segons gustos, i que afegirem després de posar l'aigua. En aquest cas a més de vigilar la quantitat d'aigua i el punt de cocció de la rajada, hem de preocupar també del punt de les patates.

Preparación:
Pondremos un chorro generoso de aceite en una cazuela de barro, y cuando esté caliente, freiremos en él la rebanada de pan hasta dorarla por ambas caras y la reservaremos. En el mismo aceite pondremos a sofreír 4 dientes de ajo enteros pelados, la guindilla, y cuando los ajos tomen color, el pimentón (una cucharada colmada de café). Tras remover un poco, antes de que se nos pueda quemar el pimentón, añadimos la raya que habremos troceado bien, removeremos todo, y como mucho un par de minutos después, sin parar de remover, añadiremos el agua cubriéndolo todo (aproximadamente 1 litro).
Ajustamos a fuego lento para cocerlo muy reposado. En un mortero grande, picamos con un poco de sal los ajos restantes, el perejil, los piñones y el pan frito, hasta conseguir una pasta ligada espesa, añadiendo para ello un poco de caldo del guiso cuando sea necesario.
Cuando la raya esté casi acabada de cocer, añadiremos la picada al guiso, igualaremos todo bien, y lo dejaremos que acabe de estar a punto.
Para una forma mas cundidora, lo podremos cambiar de all i pebre a "suquet" (de sucar, mojar pan) añadiendo cuatro patatas medianas cortadas en rebanadas medianas (6 ó 7 milímetros de gordas) o a taquitos según gustos, y que añadiremos después de poner el agua. En este caso además de vigilar la cantidad de agua y el punto de cocción de la raya, hemos de preocuparnos también del punto de las patatas. 

10 d’octubre del 2010

Preparació previa de les Conserves

Selecció dels Ingredients
Els aliments que anem a envasar han d'estar en perfecte estat: ni molt verds, ja que en conservar-los perden part del sabor i resultarien insípids, ni molt madurs, doncs al preparar-los es trencarien. El punt de maduresa ideal depèn que el producte sigui consistent o delicat, i cada un d'ells requereix una fórmula de conservació o una altra.
En el cas de les fruites, podem usar-les molt madures, però no hem de barrejar diverses amb diferent grau de maduresa, ja que el seu contingut en pectina i àcid és diferent i, a més de tenir un sabor diferent, requereixen diferents temps d'elaboració.
En general, quan estan molt madures, tenen menys pectina. Si estan picades per insectes o picades, podem eliminar aquestes parts i utilitzar la fruita en preparacions que no la necessiten sencera, com les melmelades, les gelees o els chutneys.
Si disposem d'hort propi, l'ideal és collir a primera hora del matí i preparar-les en el mateix dia. La fruita és preferible recollir-la en temps assolellat mes que humit, ja que conté menys aigua. El seu sabor serà més intens i el temps de cocció, menor. Si les comprem, triarem les que siguin de temporada, semblin més sucoses, amb pells llises i tacte ferm ( i preferiblement d'agricultura biològica).
Rentat
Si ho fem malament o de forma insuficient, podem fer malbé tot el nostre treball posterior. Les verdures es renten primer sota l'aixeta, fregant amb un raspall aquelles que la consistència ho permeti per eliminar tota la terra. Les altres les rentarem directament a la pila o en una galleda amb aigua, que canviarem sovint. Podem utilitzar una mica de vinagre per desinfectar millor i donarem un últim aclarit sota el raig de l'aigua.
Si les fruites no són biològiques, han de pelar-se o rentar-se bé, ja que la seva pell conté restes de plaguicides. En el cas dels albercocs, les prunes o les taronges, si anem a usar-les amb pell, les fregarem bé amb un raspall o fregall reservat per a això. Les més delicades com maduixes, groselles, nabius o cireres, les rentarem abans de treure'ls hi la cua, perquè no perdin la seva aroma ni absorbeixin aigua. Els gerds és millor no rentar.
Tant les fruites com les verdures han escórrer-se bé per no afegir una quantitat extra d'aigua a la preparació qual cosa allargaria el procés. Pel que fa als estris i superfícies utilitzades, han d'estar completament netes.
Substàncies Imprescindibles
A l'hora de conservar aliments, cal tenir en compte diferents aspectes.
La Acidesa:
Depenent del PH d'un determinat mitjà, en aquest cas l'aliment, es pot saber si és àcid o alcalí. La presència de determinats àcids en un aliment és el que determina la seva PH i és important perquè en un medi àcid no poden proliferar els microbis, i la conservació és més fàcil. A més, l'acidesa evita que el sucre de les preparacions cristal·litzi, mantenint una consistència adequada.
La Pectina:
És una substància orgànica present de manera natural en molts aliments, que espessa i coagula una barreja en ser sotmesa a la calor. Igual que succeeix amb els àcids, els aliments en contenen en proporcions molt diferents i en molts d'ells no n'hi ha prou per aconseguir una textura adequada. Això pot compensar afegint quantitats extres. També es pot comprar en botigues encara que no val la pena fer-ho ja que és fàcil d'obtenir a casa i afegir-la a les conserves, ja que les pomes la contenen en quantitat, especialment en la pell, el cor i les llavors. Obtenció de la Pectina. Rentar abundantment les pomes. Sense pelar-les, tallar a rodanxes amb les llavors. Introduir-les en una cassola amb aigua (un cop i mig el seu volum). Deixar que bullin. Al cap de mitja hora, apagar el foc, escórrer el brou i afegir la cocció a les conserves.
Medi Àcid
Per fer l'equivalència en les receptes que utilitzin àcid cítric, una cullerada de suc de llimona, equival a 1 gr. d'àcid cítric. El fet de crear un medi àcid, permet reduir la temperatura i el temps d'esterilització de la conserva.
Sucre i altres Edulcorants
El sucre és molt important perquè, a més de funcionar com a antisèptic ajuda a crear la consistència adequada en la conserva. Només actua com a conservant en forma d'almívar amb una densitat determinada. Per garantir una bona conservació, la proporció final del mateix, incloent el que conté la fruita, ha de ser almenys del 65%. El contingut de sucre de les fruites, encara que varia amb la collita, està entre el 10 i el 15%, però augmenta en la cocció en evaporar part de l'aigua.
Si la fruita no ha de coure's, com per exemple, si es conserva en almívar, el percentatge de sucre baixa, i aleshores cal esterilitzar la conserva per garantir el seu bon estat. Com a mitjana, sol calcular-se el mateix pes de sucre blanc que de fruita, un cop neta, com a mínim ha de ser d'un 65%.
Els Almívars
Tècnicament es poden definir com una dissolució de sacarosa o sucre blanc en aigua. Els confiters en diuen simple quan porta dos parts de sucre per una d'aigua. Amb la calor augmenta la capacitat de la dissolució per acceptar més sucre i, lògicament, el seu grau de concentració. Hi ha diverses etapes en la seva elaboració, però el sucre sempre ha de dissoldre’s en aigua freda. D'aquesta forma ja s’obté el primer almívar, que serà molt lleuger.
La cocció s'ha de fer a foc molt lent. Afegir unes gotes de llimona, manté el sucre clar en les preparacions que necessiten almívars molt concentrats. Per controlar els punts de cocció de l'almívar es pot utilitzar un termòmetre d’almívars. Aquest ha d'estar en un recipient amb aigua calenta per evitar els canvis bruscos de temperatura. Per trobar el punt adequat en l'elaboració de confitures, l'experiència aconsella barrejar quatre parts de sucre amb una d'aigua, per exemple, 800 grs. de sucre per 200 grs. d'aigua i coure a foc lent durant 20 minuts. 
La Cocció
La cocció que precedeix al envasat té una doble funció,: d'una banda, elaborar la recepta que desitgem i, d'altra, servir com a primera esterilització dels aliments. En cada cas s'han de respectar els temps per obtenir la textura adequada.
Tipus mes corrents de Conserva
Verdures al Natural
El més freqüent és conservar les verdures al natural. En aquest cas, després de rentar, s'escalden en aigua bullint, en poca quantitat per a no interrompre el bull.
El temps necessari depèn de la consistència i la grandària de les verdures, però normalment varia entre els 30 seg. I els 10 min. Després es submergeixen en aigua molt freda per endurir el producte, aturar la cocció ràpidament i evitar les temperatures intermèdies que afavoririen el desenvolupament microbià.
Amb això queden llestes per afegir la salmorra i envasar.
esprés s'ha d'esterilitzar en olla a pressió amb bany salat o per tindalització.
Verdures preparades:
Si volem conservar plats vegetals i elaborats, com samfaina, tomàquet fregit o altres, els prepararem com de costum, afegint al final una petita quantitat de sucre i vinagre que no alteri excessivament el seu sabor. Després, simplement s'envasen en calent i s'esterilitzen normalment, segons les necessitats que imposen els seus ingredients, encara que sempre és preferible fer-ho per tindalización. 
Verdures amb Oli
L'oli no és pròpiament un conservant, sinó més aviat un aïllant, que evita el contacte de l'aire amb l'aliment. D'aquesta manera el protegeix durant un temps breu, però si volem que es conservi, hem de sotmetre l'aliment a un altre procés abans d'envasar en oli. Podem fer-ho cuinant, salant-ho o bullint en vinagre. Un cop ficat en oli, cal vigilar el nivell d'aquest per compensar la minva deguda a l'absorció del mateix per l'aliment.
Tindalització
En aquest procés, les conserves s'esterilitzen durant una mitjana de 45 min. Després es refreden deixant a temperatura ambient durant 24 h. Finalment, es tornen a esterilitzar. En tots dos escalfaments, la temperatura ultrapassarà els 100 º. Això ofereix l'avantatge d'alterar menys el sabor dels aliments conservats.
El Vinagre
El vinagre és un antisèptic que garanteix que no hi hagi problemes de conservació. S'han d'utilitzar els que tinguin 5º d'acidesa o més. Pot concentrar-se bullint un temps per compensar l'aigua que desprenen les verdures al coure's, i molt sovint, se li afegeix sal. Els vinagres blancs aclareixen els aliments i els foscos els descoloreixen. Per potenciar el sabor, es poden afegir espècies i condiments i també petites quantitats de sucre per suavitzar el paladar.
Verdures en vinagre, Envinagrats, Escabetxos i Salses
Les verdures han d'estar en perfecte estat i una mica verds perquè tinguin una textura cruixent, ja que els envinagrats s'estoven. Per fabricar el adob, unes verdures, com les cebes o els cogombres, es couran directament en vinagre, altres, com els espàrrecs, en aigua cobrint després amb vinagre concentrat per cocció i refredat. L'espai entre el nivell de vinagre i la tapa ha de ser mínim, encara que és millor que no arribin a tocar-se. És recomanable que després d'una setmana en maceració es bulli de nou el vinagre i, un cop fred, es torni a l'envàs.
Per consumir-lo, deixar passar un mes i un temps més si són trossos grans. Per extreure els adobats, utilitzarem un estri de fusta que reservarem per a això. Les salses es bullen dues vegades, la segona després d'haver passat per un colador xinès. S'envasen en calent, només retirar-les, i s'escalfen de nou, amb l'envàs invertit, per a una millor conservació. Les espècies s'afegeixen en una bosseta de tela o bé, mòltes.
Verdures amb sal
:Per conserves vegetals s'usa la salmorra, és a dir, una solució d'aigua i sal. La quantitat màxima de sal que admet un litre d'aigua és de 250 grs. Les verdures es poden conservar bullint prèviament en la salmorra, o escaldar i envasar amb ella.
Fruites al Natural
Cal que les fruites estiguin sanes. Se'ls treu tot el que no sigui carn: cues, pell, ossos etc. En un pot de boca ampla es posa una capa de fruita i es ruixa amb sucre, repetint l'operació fins a omplir el recipient i compactant la fruita. Es tanca el pot i s'esterilitza. L'aigua ha de bullir en uns 30 min. Les fruites toves o trossejades durant 10 min. i les dures o senceres, durant 20 min. Les figues i les peres necessitaran 40 min. Per evitar que les fruites perdin el seu color, ruixar amb suc de llimona. 
Fruites en Almívar
Per a aquesta preparació solen escollir-se fruites de la millor qualitat, senceres i sanes.
Es renten a consciència i es col·loquen en els envasos, ben compactades.
Es ruixen amb l'almívar bullint fins que les cobreixi i s'esterilitzen, realitzant un preescalfament previ d'uns 10 minuts amb els envasos destapats. 
Fruites Confitades o Gebrades
A grans trets, el confitat és una successió de bulls de la fruita en almívar, fins aconseguir que aquest penetri al seu interior. 
El problema és que la densitat de l'almívar ha de ser una mica més gran cada vegada i que, entre un i altre bany, ha d'haver un període de repòs i espera que varia entre les 12 i les 48 hores.
L'èxit també depèn de la qualitat de la fruita, la seva maduresa i el seu contingut en aigua, la d'anys plujosos no es confita bé.
Licors i Begudes de Fruites i Fruites en Aiguardent
La base d'alcohol sol ser aiguardent, anís o conyac, i s'utilitza sempre amb sucre dissolt en fred o preparat amb almívar. Un alcohol de poca graduació necessita poc sucre, mentre que si augmenten els graus cal més sucre per evitar que la fruita quedi encartonada. Per barrejar s'aboca l'alcohol sobre l'almívar i no al revés. Les fruites petites no es trossegen. Les de mida mitjana i pell tova es tallen sense pelar i es foraden amb un punxo desinfectat amb alcohol. La fruita gran i de pell dura es pela i es trosseja. Totes s'han de rentar i han d'estar seques abans de ser envasades. S'han d'emmagatzemar en un lloc fosc durant un mes com a mínim.
Escolta




3 d’octubre del 2010

Confitura de Gerds

Ingredients: Per 3 envasos de 350 g:500 g de gerds 
500 g de sucre 
125 ml d'aigua 
3 cullerades soperes de gelea de poma
Preparació: Escollir els gerds, netejar-los amb un drap i extreure les cues si en tenen. Ensucrar l'aigua i escalfar en una olla alta. Coure fins arribar al punt de bola fluix, és dir que, quan s'introdueix una escumadora en l'almívar i es bufa, es formen bombolles i aquestes es desprenen. Submergir les fruites en l'almívar i retirar amb la escumadora 3 minuts després que es reprengui la ebullución. Repartir en els envasos.
Afegir a aquest almívar 3 cullerades soperes de gelea de poma per donar a la confitura la consistència adequada, ja que els gerds són pobres en pectina. Tornar a portar el almívar al punt de bri fluix i abocar sobre les fruites. Tapar els pots en calent i posar-los cap per avall fins que es refredin per complet. Per a més seguretat, poden esterilitzar 10 minuts al bany maria

Confitura de Prunes

Ingredients: Per a 3 envasos de 350 g:- 500 g de prunes, ja desossades- 375 g de sucre- 125 ml d'aigua
Preparació: Rentar les prunes i pelar-les. Barrejar el sucre amb l'aigua i abocar la barreja en una olla de parets altes. Coure fins a aconseguir "el punt de petit perlat". Per comprovar-ho, mullar els dits en aigua molt freda. Agafar una mica d'almívar amb l'índex i prémer amb el polze. En separar ha de formar-se una bri resistent que no es trenqui. Submergir les prunes en l'almívar i retirar amb una escumadora, quan es reprengui l'ebullició. Reservar en un bol.
Tornar a portar el almívar al punt de petit perlat. Introduir novament les fruites i deixar coure durant uns 10 minuts si són prunes Mirabel, i uns 20 minuts les tipus Clàudies i Dames. Comprovar la densitat de la confitura. Envasar i tapar els  envasos en calent. Posar-los cap per avall fins que es refredin completament. Per a més seguretat, poden esterilitzar durant 10 minuts al bany maria